dimecres, 4 d’abril del 2012

La cuina del Renaixement

 La cuina del Renaixement

L'arribada del  Renaixement a la cultura europea els segles XV i XVI va tenir com a "epicentre" les ciutats italianes de Florència, Venècia i Milà.  A partir d'aquell moment l'art de la cuina començà a experimentar una transformació que va consistir en passar de ser una raó de subsistència a convertir-se en un art, un exercici plaent dels sentits, una sublimació del poder; el menjar esdevé una espècie de religió per als poderosos, i es converteix en un instrument de gaudi i un dels elements de diferenciació social més acusats.

Al començament del Renaixement gairebé totes les cuines dels diversos països d'Europa estaven influenciades per les cuines romana o àrab, i a la zona mediterrània per les dues. A partir d'aquí tots els països comencen a donar el seu toc personal a la seva forma de cuinar.

L’era del Renaixement a la cuina, és l’era dels receptaris com el "Llibre de Coch", que no només faran èmfasi en allò relacionat amb les receptes, sinó també en la instauració i promoció dels bons modals, l'ordre dels menjars i com acomodar-se a la taula. Leonardo da Vinci representa un dels seus majors exponents, ja que va contribuir a l’evolució d’una cuina medieval arcaica i “avorrida”, cap a una gastronomia més refinada que donaria molta importància als banquets i a les "escenografies" que els acompanyarien.

Perden protagonisme a les taules els animals servits sencers als estofats i dins de pastissos, al seu lloc es proposen carns tallades, s’utilitzaven parts dels animals molt diferents a les actuals: peülles, cues, llengües, etc. Un exemple d’aquesta moda el trobem en el menú proposat per Leonardo per la boda d’una neboda de Ludovico Sforza i que, sembla ser, Leonardo havia preparat per portar-lo a terme a la taberna que gestionava conjuntament amb el seu amic Sandro Botticelli,  “Les tres granotes”:

·         Una anxova enrotllada descansant sobre una llesca a semblança d’una granota
·         Una altra anxova enroscada al voltant d’un brot de col
·         Una pastanaga, bellament tallada
·         El cor d’una carxofa
·         Dues meitats d’un cogombre sobre una fulla d’enciam
·         El pit d’una curruca
·         L’ou d’una aufreda
·         Els testicles d’un xai amb crema (freda)
·         La pota d’una granota sobre una fulla de dent de lleó
·         La peülla d’una ovella bullida, desossada

Cal destacar que s’introdueix l’ús de les pastes, principalment la lasagna i de farines com la polenta, agafant també notorietat les postres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada